Etiquetes

dissabte, 21 de juny del 2014

Tenebra a la Societat Catalana de Ciència Ficció, Terror i Fantasia



Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 TENEBRA

a la

Societat Catalana

de Ciència ficció, Terror i Fantasia





El butlletí número 41 (estiu de 2014), de la Societat Catalana de Ciència-ficció, Terror i Fantasia (SC2F2) inclou una ressenya d'Antoni Munné-Jordà sobre «Tenebra» i un breu escrit d'Emili Gil al voltant de «L'horlà», de Guy de Maupassant, «La xucladora», de Joaquim Ruyra i «Le 'chupador'» de Claude Seignolle. 


http://www.sccff.cat/butlletins/41/index.htm 



 Tenebra
d'Emili Gil
Autoedició (Insòlit), Barcelona, març 2014.


Emili Gil (la Sénia, 1969) va ser durant vuit anys, de 1992 al 2000, el secretari de l'Associació de joves escriptors en llengua catalana, i com a tal, entre d'altres iniciatives que va dinamitzar, va ajudar activament la naixent SCCFF. També aleshores va començar a fer-se un nom com a devot seguidor de la literatura de fer por, línia que ha continuat com a coeditor de "Lovecraft magazine", traductor, entre d'altres autors "foscos", de Poe, Stoker, Doyle, Le Fanu, Lovecraft, Nerval, Villiers, Baudelaire i Maupassant, i autor d'un bon grapat de contes, en part recollits als volums Perfum de tenebres (2001) i Misteris fascinants (2002), en què ja trobem la presència de París i de l'antic Egipte.

Tenebra asseguda en un banc de la plaça de Lesseps, a Barcelona (fotografia: Emili Gil)

 

A Tenebra, Gil ens presenta un xicot de la Sénia que després d'un desengany amorós se'n va a treballar a París, on entra en contacte amb els "cataphiles", sovintejadors de les anomenades catacumbes, antigues pedreres subterrànies on van emmagatzemar els ossos procedents dels antics cementiris urbans desafectats. El protagonista és atret per Tenebra, enigmàtica fada protectora descobridora de mons o fantasmal presència fatal, en una expedició pels budells de París, pels soterranis de la societat i alhora per les profunditats del seu jo interior. Com Dante guiat per Virgili, Gil en el seu viatge subterrani, físic i simbòlic, per les catacumbes i pel cementiri de Montparnasse, es fa guiar per un nodrit estol d'escriptors, anglosaxons de Poe a Lovecraft i de Shelley a Stoker i sobretot els francesos més "maudits", de Villon a Baudelaire i de Nerval a Maupassant. Però ja abans de començar, només llegint l'índex dels capítols a la pàgina 9, veiem que l'últim és titulat amb el joiós vers "Nunc est bibendum", "ara cal beure", que ens avança que potser al capdavall l'autor canviarà el guiatge del sensible i pessimista Virgili pel de l'epicuri Horaci.

 

Una d'aquelles novel·les que ens inciten a llegir més i més. Només que llegiu el capítol 22, "Sirap és una festa", evident aclucada d'ull a Hemingway, us adonareu de l'inabastable coneixement d'Emili Gil sobre els que han escrit a París, de París, i atrapats per París.

 Antoni Munné-Jordà

dijous, 12 de juny del 2014

Tenebra a Cabrera d'Anoia

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

 TENEBRA

Cabrera d'Anoia






>(^.^)<

Diumenge 27 d'abril de 2014 Tenebra fou rebuda amb tots els honors a Cabrera d'Anoia. Com a testimoni de l'acte romanen aquestes fotos. Moltes gràcies a Pep Sibina, Carme Girona,  als altres organitzadors del municipi, Capellades i pobles de la comarca de l'Anoia (inclosa la cabra que havia de venir però que finalment no fou possible la seva presència), a Natàlia Solà i a tots els assistents que feren possible una vetllada tan meravellosa i màgica

>(^.^)<



Cartell no oficial de la presentació

Cartells oficials de la presentació

Tot just arribar, una cobla sorprenguéTenebra

Sota els rajos assassins de Ra. Fotografia: Carme Girona

Sense comentaris. Fotografia: Carme Girona

Pep Sibina i Carme Girona parlen i assagen abans de l'arribada oficial de Tenebra


Un rencontre feliç amb Natàlia Solà


La Portadora de Tenebra


Un moment místic de la presentació de Tenebra a Cabrera d'Anoia. Fotografia: Natàlia Solà


Carme Girona cantà, i Pep Sibina tocà la guitarra. Fotografia: Natàlia Solà

L'alegria es manifestà amb tota esplendor al final de l'acte. Fotografia: Natàlia Solà

L'endemà, als carrers de Capellades encara quedaven restes de la festa

Un dilluns (28 d'abril de 2014) ressacós a Capellades. Fotografia: Carme Girona


MOLTES GRÀCIES, COMPANYS DE L'ANOIA!!!!


Tenebra al País Valencià

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. 
Moltes gràcies a tothom.

 

 TENEBRA

al

País Valencià 

 

 
Presentació de Tenebra a Alcoi. Dijous, 12 de març de 2015




>(^.^)<


Del 30 d'abril fins al 12 de maig de 2014 Tenebra va rondar per terres del País Valencià. Dijous 8 de maig de 2014 fou rebuda oficialment al Casal Popular Tio Cuc d'Alacant. Moltes gràcies als qui ho vau fer possible!

>(^.^)<

En arribar a Alacant, Tenebra va beure una orxata. Dimecres, 30 d'abril de 2014

Tenebra demanà la llibertat dels Països Catalans a la manifestació de l'1 de maig. Alacant, 1 de maig de 2014

Amb Llorenç Mir i Joaquim Torres. Alacant, nit del 30 d'abril de 2014


Alacant, divendres 2 de maig de 2014

Amb Carme Girona i Tenebra a la plaça de l'Aiguadera, a Alacant. Divendres 2 de maig de 2014
Tenebra s'esplaià pel bonic campus de la universitat d'Alacant i la biblioteca central. Sant Vicent del Raspeig, divendres 2 de maig de 2014
Una de les soques del passeig de Candilejas parlà amb Tenebra. Alacant, dissabte 3 de maig de 2014
 
Tenebra saludà la mare Margarida, als Salesians del Campello, diumenge 4 de maig de 2014
 
A la placeta de l'església de Sant Joan d'Alacant. Diumenge, 4 de maig de 2014
Amb Tenebra a la plaça de Dins, a Alcoi. Dimarts 6 de maig de 2014


Tenebra visita Ovidi Montllor. Alcoi, dimarts 6 de maig de 2014

Dimecres 7 de maig de 2014 Tenebra visità la Santa Faç d'Alacant

Tenebra passejà per Mutxamel dimecres 7 de maig de 2014

Cartell que feren els companys del Tio Cuc per anunciar l'acte


Carme Girona, Emili Gil i Joaquim Torres a la presentació oficial de Tenebra al País Valencià. Alacant, dijous 8 de maig de 2014


Amb Elionor López, Triadisses, Vicent Penya i Tenebra a Rafelbunyol. Dissabte, 10 de maig de 2014


Amb Vicent Penya, Manel Alonso i Rubén Durà a Puçol. Dissabte, 10 de maig de 2014


Amb Manel Alonso, Arnau Alonso, David Armani, Pilar Santos i Cloti Gomez. Puçol, nit de dissabte 10 de maig de 2014


Amb Pilar Santos i Manel Alonso a la Marjal del Moro. Diumenge, 11 de maig de 2014






dimarts, 10 de juny del 2014

El teatre de Tenebra

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

El teatre de

 TENEBRA





Els actors Jordi Romero i Gabi Jiménez van adaptar i teatralitzar el capítol 10 de la novel·la, a la taverna Esperit de Vi (carrer Joncar 3, Barcelona), el 23 d'abril de 2014, en ocasió del «Maridatge de Vins i Literatura Fantàstica». 

Podeu veure el video en aquesta adreça de youtube:

 https://www.youtube.com/watch?v=R1OWMrH1-iU


Entrevistes

Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

Entrevistes al voltant de

TENEBRA

 
 

Entrevista d'Eugènia Oliveras a Emili Gil
dilluns, 26 d'octubre de 2015



 Entrevista d'Eugènia Oliveras a Emili Gil, a Ràdio Vallromanes

*
 
 
Entrevista de Jesús Maria Tibau (Canal 21) a Emili Gil
Tortosa, divendres 16 d'octubre de 2015
 
 

*

Dracmaycat va fer aquesta breu entrevista el dia del drac de 2014 (23 d'abril)


https://www.youtube.com/watch?v=r6UOFZTVd3Q&list=UUHW94kXiBN-FkCDslqblVLA&index=4


dimarts, 3 de juny del 2014

Notes d'André Sion


Tenebra és el títol de la primera novel·la que s'autoedita Emili Gil. Atès el recolzament que el llibre ha rebut de moltes persones, en aquest bloc s'intentarà aplegar els diferents elements que envolten Tenebra, esdevenint alhora un complement gràfic de la novel·la. Moltes gràcies a tothom.

 

 

Notes d'André Sion 

sobre TENEBRA





La novel·la que ens ofereix Emili Gil incita els lectors a recercar pel seu compte tota mena d’obres artístiques; interpretar-les no tan sols acadèmicament, sinó buscar-ne els símbols, sovint pagans, que hi ha ocults (i, tanmateix, a la vista de tothom).

A més a més dels homenatges explícits (Maupassant, Baudelaire, Poe, etc.) i implícits (Hemingway, Miller, Byron, etc.) que hom hi detecta en una primera ullada al text, hi trobem també aclucades no tan evidents, com ara:

1)      El nom de Kruth a Tenebra evoca indefectiblement al mític personatge de l’agent Kurtz, de Heart of Darkness (El cor de les tenebres, 1899), de Joseph Conrad. Elisenda Franquesa, al pròleg de l’edició catalana editada per Laertes, l’any 1985, explica que a la novel·la «hi trobem una lluita contínua entre allò que hi ha de bo i de dolent en l’home, entre les tenebres i la llum, entre el blanc i el negre. La paradoxa és que el “blanc” no sempre representa la llum ni la veritat (...)», una frase que serveix per a resumir, també, la present obra d’Emili Gil.

2)      El nom del doctor Lerne que apareix a Tenebra no és sinó un record a la novel·la Le docteur Lerne (El doctor Lerne,1908), de Maurice Renard, un autor malauradament poc conegut entre els lectors dels Països Catalans. Renard fou un escriptor de gènere fantàstic i de terror força actiu, influenciat per les aromes de Herbert Georges Wells. La seva obra més coneguda és Les Mains d’Orlac (Les mans d’Orlac, 1920) que posteriorment fou adaptada al cinema.


Tenebra té una estructura bàsicament circular, atès que comença a París (o Sirap) i acaba a París (o Sirap). També es pot dir que comença a la Sénia i acaba a la Sénia, tot mesclant-se amb les aigües de la Seine (el Sena). Aigua amunt i aigua avall. De fet, la narració s’inicia amb un «Prefaci» de marcat to líric i finalitza amb un «Postfaci» de palès aire poètic. Per segellar la dualitat que exhala tot el text (la part lluminosa i la part fosca) l’autor ha inclòs el «Sonet II» de L’ombra perdurable (1954), de Ricard Permanyer. Una evident rèmora del poema The Raven (El corb, 1845), d’Edgar Poe.

Després de més d’una dècada desapareguda en els abismes (a excepció d’algunes publicacions puntuals), la ploma d’Emili Gil emergeix amarada de negrors. En comparació als relats de Perfum de tenebres (2001) i Misteris fascinants (2002) s’hi observa una major fondària humana en el tractament dels personatges, els diàlegs i els paràgrafs narratius. D’aquí aquestes «negrors», que no són gens negatives.

També salta a la vista un augment de la riquesa lingüística emprada. Tenebra destil·la l’esforç de l’autor a l’hora de documentar-se i sintetitzar les idees que vol expressar. Potser per això alguns lectors s’empassaran l’obra en poques glopades, mentre que d’altres n’hauran de menester més. Dependrà, en gran part, dels coneixements i bagatge cultural de cadascú.
Tot i que s’emmarca en el gènere fantàstic, Tenebra és difícil de classificar. Conté força parts assagístiques que voregen l’academicisme més estricte; d’altres parts són absolutament lliures i novel·lesques. El missatge que transmet la novel·la no és concret ni dogmàtic, ans tot el contrari: incita tothom a recercar el propi camí en la foscúria que ens tenalla quotidianament. Engloba, potser, allò que alguns teòrics etiqueten com a «realisme màgic», però també hi ha fragments i elements que pertanyen al més tradicional «meravellós», «terror» i «contes de por».

És un plaer passejar, per exemple, pel cementiri de Montparnasse del bracet de Tenebra. Amb ella descobrim, no tan sols les catacumbes i galeries subterrànies de la «ciutat de la llum», sinó també anècdotes curioses i detalls insòlits de París, com ara el «vampir de Montparnasse» i els seus actes necròfils.

A Emili Gil li agrada qualificar la seva obra de «resistència i dissidència». Els dos conceptes vénen a tomb i l’un no exclou l’altre. Ultra la dura crítica que fa del sistema social occidental, afirma que «un cop s’ha alçat el vel que no permetia veure-hi clar, cal actuar, passar a l’acció concreta». Per a l’escriptor no és, doncs, suficient adonar-se que les injustícies que ens envolten. Resignar-se a l’evidència i sotmetre’s a la terrible frase tòxica «és el que hi ha» és suïcidar-se. Cal, per tant, fer quelcom, allò que cada individu consideri adient i al seu abast. No pas per millorar el món, sinó l’entorn més proper. L’addició de les individualitats és la col·lectivitat.

En aquest sentit, és interessant que el text de Tenebra inclogui evocacions a la conspiració d’Alternativa-3, als viatges als pols del capità Byrd, i al llibre The Chronicle of Akakor (La crònica d’Akakor, 1977), de Karl Brugger. Són, aquestes, històries que sovint passen desapercebudes, com ara l’Operació Paperclip, i que, en canvi, potser ens resoldrien alguns dubtes. Malgrat que l’autor no l’anomena directament a Tenebra, s’endevina algun pensament envers el traspassat periodista Andreas Faber-Kaiser (pàgina 156: «¿Simples mutacions biològiques fabricades aneu a saber amb quina finalitat? Allò de “ninots humans”?». La pregunta enllaça amb el llibre El muñeco humano (1989), d’Andreas Faber-Kaiser).

Tradicionalment la literatura fantàstica ha estat menystinguda per la crítica oficial. És, potser, perquè tracta dels fonaments de les qüestions més importants, i vitals, de la raça humana: qui som, d’on venim, on anem? Plantejar-se aquestes preguntes fa que ens adonem que som quelcom més que no baules d’una cadena productiva que ens ha estat imposada des del moment de néixer. La investigació personal ens fa conscients de la manipulació històrica, a tots nivells i  gegantina, així com de les mentides que circulen a diari als mitjans de comunicació. Brave New World (Un món feliç, 1932), d’Aldous Huxley, 1984 (1949), de George Orwell, Fahrenheit 451 (1953), de Ray Bradbury, o Paris au XXème siecle (París al segle XX, escrita el 1836, publicada el 1994) són obres que es queden curtes pel que fa a les profecies més cruels. El factor humà és determinant.

«Dos dies. / La vida són dos dies. / Cedir-la o lluitar-la. / Tu tries: t’arrossegues o somnies.», canten At-Versaris. Tenebra ens ho recorda. És per això, potser, que la seva lectura pot ser trasbalsadora i inquietant. Perquè ens posa el mirall al davant de cadascú. Fa por i, alhora, ens allibera. Benvinguda sigues, Tenebra!